Symbaloo

Symbaloo es una nueva forma visual de organizar tus actividades online. Recopila todas tus webs favoritas y las añades como un bloque en tu página de Symbaloo. Así, creas un entorno que puede funcionar como tu página de inicio. Con Symbalootambién puedes compartir tus páginas web favoritas con tus amigos.

Yo he creado mi propio Web mix y he legido un Webmix sobre Violencia de género que me ha parecido muy interesante! Aqui os dejo el link.

El meu webmix  ⃖

Webmix aliè ⃖

¿Què és un PLE?

El passat dimecres 7 de Desembre, la professora Pilar Janer ens va realitzar una conferencia, on el PLE era el seu tema central.

Avui en dia estem massa informats; rebem noticies i dades per tots llocs. No ens dóna temps a tenir que buscar-la, ja que no ens fa falta. Des de petits ens donen la informació feta, i després, l’Internet i els mitjans de comunicació s’han encarregat de facilitar-nos el treball.

És el conjunt d’eines, font d’informació, conexions i activitats que una persona utilitza de forma asidua per aprendre. Però, per què és necessari tenir un PLE? Un PLE està compost per les paraules Personal Learning Environment. Però que signifiquen cadascuna d’aquestes paraules?

Personal fa referència a la persona. Som independents, genuïns, autèntics i únics.

Learning és un gerundi, per tant representa una acció. A part tenim el concepte, aprenentatge. Les persones aprenem al llarg de la vida i en tot moment. L’estudi mai acaba.

Environment parla de l’ambient. El nostre entorn determina de moltes maneres el nostre aprenentatge. Existeixen uns etramats socials i unes fonts que estan a l’entorn (societat del coneixement). Existeixen uns econsistemes d’aprenentatge personal. Si tenim unes bases d’aprenentatge bones, tot el procés ens resulta més fàcil.

A l’hora d’informar-nos no només ens hem de centrar en un mijtà de comunicació, ja que això només ens aporta una petita perspectiva de tota la informació que podem arribar a comprendre. Per tant, hem d’aprofitar tots els medis que ens proporciona l’actualitat en la qual estem vivint, com a televisió, la web o el mòbil.

Hi ha una gran diferència entre l’educació moderna i postmoderna. A l’educació moderna tothom aprenia de la mateixa manera, ja que el professor era la nostra única font d’informació, els coneixements no estaven al cap de les persones. El coneixement estava a les institucions i l’avaluació era estàndard.

En canvi, l’educació postmoderna està caracteritzada per què no tots aprenem de la mateixa manera, ja que hi ha moltes fonts d’informació. El coneixement depèn de les relacions que s’estableixen amb els recursos externs.

A banda del coneixement exprés que ens ensenyen en les institucions, les persones comptem amb el coneixement tàcit. Aquets fa referència amb les habilitats individuals i personals que tenim les persones, com la empatia o habilitats socials.

Para finalitzar, un PLE és un model d’aprende, un enfoc d’aprenentatge, un canvi d’actitud. La seva estructura està formada per unes eines, els element, artefactes i tecnologies que ens permetes buscar i compartir la informació i el coneixement. Uns recursos que són les fonts que ens proporcionen informació i opinió rellevants per a nosaltres. I per últim, una red d’aprenentatge, és a dir, les persones amb les que tenim contacte i de les que obtenim, aportem i compartim informació. (Infoxicados, s.f.)

La Bretxa digital a la Societat Informacional y la Modernitat Liquida.

La Bretxa digital a la Societat Informacional y la Modernitat Liquida.

El passat 23 de novembre ens va vindre a visitar Pablo Rivera Vargas a parlar-nos sobre la Bretxa digital a la Societat Informacional y la Modernitat Liquida.

Primer, ens parlava sobre la Modernitat i la postmodernitat. Després de la Revolució Industrial, es confiava en la certesa, és a dir, en el sistema polític, econòmic, tecnològic, etc. Es confiava en la societat en la que vivim. Després d’aquest període va aparèixer la incertesa. Es veien els riscos que no estaven planificats en la modernitat. La disputa entre la confiança i la incertesa pot persistir anys.

Es en aquestes dues etapes on podem diferenciar la modernitat sòlida i liquida. La primera la podríem relacionar amb la certesa, la seguretat. La liquida correspon a la incertesa, els temps breus, els canvis i la no planificació.

Dintre d’aquest tema es podria parlar d’una tercera fase, tot i que encara no l’hem experimentat del tot. Aquesta apareix quan lo líquid fa oblidar del tot a lo sòlid, quan la modernitat s’acaba. Aquest concepte s’anomena modernitat reflexiva.

La gran diferència entre la modernitat liquida i la sòlida són els plans a llarg termini. Amb la modernitat sòlida, tot era estable. En canvi, amb el concepte de la modernitat liquida tot es torna molt més inestable. Es difícil pensar a llarg termini quan ni tan sols sabem el que passarà dintre de 10 anys. Una altra característica de la modernitat liquida és el fet de voler tot al moment. Les tecnologies també han facilitat aquest procés.

L’educació podria ser un exemple. Ja no s’entén com un procés continu en el qual tu va assimilant conceptes i aprenent, sinó que es tracta com a un producte. I quan s’arriba al final s’acaba. Un exemple molt visual podria ser el fet de que hi ha gent a la qual li obliguen a realitzar una carrera universitària tot i portar anys ja treballant en el sector.

Un altre aspecte del qual es va parlar a la conferència va ser la distinció entre subjecte i individu. El primer fa referència a una persona “subjectada”, està afirmar. Podria dir-se que es una cosa, un nombre o una dada. En canvi, un individu es pot tractar des de lo subjectiu, aquest sap el seu lloc en el món, les decisions que pren, etc.

La modernitat provoca que l’individu mori, només som subjectes. Formem masses.

La Bretxa digital està molt present en la modernitat liquida. Això crea moltes desigualtats. No tothom té les mateixes oportunitats i per tant, es crea una separació entre les societats que utilitzen les tecnologies en la seva vida diària i aquelles que no tenen accés, i tot i que les tinguessin, no sabrien com utilitzar-les.

Per tal de reduir aquesta desigualtat s’ha de facilitar les tecnologies digitals (ja podria ser amb l’alfabetització, els dispositius o la connectivitat), s’ha de promoure un ús crític i conscient de l’ús de les tecnologies digitals, és a dir, afavorir l’ús d’aquestes. 

Flipboard

Qué es Flipboard?

La aplicación Flipboard funciona como un agregador de noticias y redes sociales que se encuentra disponible para diversos equipos móviles y plataformas. Este agregador te permite así crear tu propia revista interactiva, en el cual las noticias son hojeadas (flipped) con solo mover el dedo, tal como si se tratase de una revista impresa. Esta sencillo método para encontrar y leer noticias ha convertido a esta aplicación en la favorita de muchos para enterarse acerca de noticias relacionadas con diversos tópicos y a la vez personalizar el contenido que lees en Internet.

He creado mi propia revista interactiva sobre Violencia de género, le puedes echar un vistazo aqui!

Dos revistas que he encontrado muy interesantes sobre el mismo tema:
1. http://flip.it/_w2_Qg
2.  http://flip.it/zvDr00

MyHistro

MyHistro es una herramienta muy útil en la que puedes colocar diversos eventos que han ocurrido durante los años y, además, ubicarlos en un mapa, añadir una pequeña descripción, fotos o incluso enlaces.
Aqui os dejo un pequeño tutorial sobre cómo utilizarla y mi propia historia sobre las diferentes leyes de violencia de género que han ido apareciendo durante los años en España.

Tutorial -> http://es.slideshare.net/enremx/myhistro-draft-esp

MyHistro -> http://www.myhistro.com/show-story/328786#!-

LA MORT DE L'AUTOR

LA MORT DE L’AUTOR. Qui n’hi ha estat l’assasí?- Carlos Lindin

El passat 9 de Novembre, el professor Carlos Lindin va fer-nos una conferència sobre l’autoritat de les obres avui en dia, ja que a l’época que vivim i amb les noves tecnologies, les coses han canviat.

Les Idees principals sobre les que parlaria serien: Mort de l’autor, el lector es el nou autor i importància del significat.

Antigament, Google, per tant de fer arribar les lectures a tothom, fotocopiava els llibres, i els autora es van queixar dient que havien treballat i que, per tant, mereixien una recompensa. A partir d’aquell moment Google els hi va pagar, i així van concedir els seus drets d’autor.

A dia d’avui, la majoria de revistes universitàries publica de forma gratuïta a Internet. I per fer això, utilitza les llicències Creative Common.

Historia de l’autor: Ningú sap qui va pintar les pintures, però, ¿realment importa l’autor? Importa el contingut, no l’autoria. A partir de Grècia, Roma, l’Edat Antiga i Gòtic, Renaixement, Barroc i Neoclassicisme es saben alguns autors, però no tots, ja que l’important continua sent el contingut, i no l’autor.

En aquests mateix context podem trobar els trobadors, que eren persones que utilitzant la poesia i la tradició oral, recitaven de poble en poble. Per tant, qui era l’autor? Podria ser el trobador, que junta tota la tradició i a partir d’això fa les seves pròpies creacions, però també podrien ser tots aquells que han configurat tota la tradició oral.

Es a partir del Romanticisme quan es comença a donar importància a l’autor, ja que l’important és el que els autors pensen, el seu jo. I per tant, s’han d’expressar. Volen ser reconeguts. I per tant, també comença a ser important la biografia dels autors.

Com veiem en aquesta fotografia, els quadres són molt semblant. Es copiaven entre ells. Per tant, els quadres haurien de tenir drets d’autor? en cas de plagi, els drets d’autors haurien de ser de Velázquez. O des d’un altre perspectiva, haurien de ser Las Meninas, per deixar-se pintar?

Sense copia, la humanitat no hauria avançat, ja que es impossible crear del no res, sempre tenim referències, idees al cap que venen de coses del passat.

Hi ha hagut casos en els quals s’ha pensat que l’autoria d’una obra corresponia a una persona però posteriorment s’ha demostrat que l’autor realment era una altra persona,, això és el que es diu autoria compartida.

L’autoria del lector és la  llibertat de poder llegir el que vulgui.

Interactivitat és el fet de poder actuar sobre els elements que tinc a Internet.

Literatura com a viatge/camí, Li donem significat, el que ens fa pensar. Les màquines poden crear contingut, però no donar-li significat. (ejemplo Rayuela i poemes, existeix un llibre d epoesia en el qual t pots combinar els versos al te gust -> qui és l’autor d’aquest poemes? Nosaltres hem triat el vers que volem posar. I quan el llegim també ens convertim en autors)

Sense el lector no existeix la creació. El lector és el nou autor.

L’autoria com a creació de significat. Un text no té un significat únic, és un codi lingüístic que a tu et diu alguna cosa, té moltes interpretacions. Això es diu lingüística cognitiva.

Llegir vol dir prendre significat sobre el que tenim. No és una activitat passiva, és una activitat activa, tenim el poder.

Alguns conceptes:

Autopublicació: s’autopublica una novel·la a internet, de manera gratuïta o no, i així els autors es poden donar a conèixer.

Metàfora Lego: Hi ha continguts en xarxa que podem utilitzar per construir coses, com aprendre o dir algo.

Metàfora Frankenstein: El significat es crea depèn de cada lector, que ho veu d’una manera diferent.

Autories en xarxa: Scoop It. Indiques quins elements t’interessen i et crea la teva pròpia revista. Qui és l’autor?

“Scoop it es un servicio de curación de contenidos web basado en el filtrado colaborativo, en donde se realizan predicciones automáticas sobre los intereses de un usuario mediante la recopilación de las preferencias de otros muchos usuarios. La premisa básica de este tipo de filtrado es que “si el usuario A tiene la mismas preferencias que el usuario B, es más probable que A esté igualmente interesado que B en un tema X.” De este modo Scoop it nos muestra contenido de acuerdo a las recomendaciones que realizan otros usuarios con gustos similares a los nuestros.” (nasheli, 2014)

Ecoautoria: utilitzar algo ja creat per donar-li un significat completament diferent.

Referencias

nasheli. (23 de Octubre de 2014). Hipertextual. Obtenido de Scoop it: descubre, organiza y comparte contenido en redes sociales: https://hipertextual.com/archivo/2014/10/scoop-it-comparte-contenido-redes-sociales/

He escogido este enlace ya que complementa y explica muy bien la función de la pàgina Scoop It, una de las que se hablaron en la conferencia. 

Conferencia sobre como las tic ayudan al emprendimiento juvenil

Como las tic ayudan en el emprendimiento juvenil – Alvaro Muñoz

El pasado 21 de octubre, Alvaro Muñoz nos hizo una conferencia sobre como las tic ayudan al emprendimiento juvenil.

Para empezar, hizo un recorrido cronológico sobre las tecnologías a lo largo de los años.

1938, Primer ordenador mecánico programable por Konrad Zuse, que también inventó uno de los primeros lenguajes de programación. (Blog de la Informática, 2010)

1969, Internet (antes llamado Arpanet) creado para la Guerra Fría. La finalidad era que los militares estadounidenses pudieran estar comunicados en el caso de que los rusos decidieran atacar. (Historia del Internet, s.f.)

1971, primer e-mail (Ray Tomlinson). En esa época ya era posible enviar mensajes, pero desde un mismo ordenador. Ray Tomlinson fue el primero en conseguir que se puedan enviar mensajes desde dos terminales diferentes. “En una entrevista con la revista Wired en 2012, Tomlinson reconoció no acordarse de qué había escrito en ese primer correo electrónico de la historia. "Eran todos mensajes de prueba, lo que sea que salió cuando puse mis manos sobre el teclado, es lo que que envié. El primer email podía contener cualquier cosa". (Méndez, 2016)

1973, primera llamada de un teléfono móvil. Fue realizada por Alexander Graham Bell y el destinatario era Thomas A. Watson. (Velasco, 2013)

1975, el correo alcanza el 75% del tráfico Arpanet.

1989, creación del protocolo web (Sir Tim Berner-Lee).

1993, el primer navegador Internet (Marc Andreessen y Eric Bina).

1994-1998, E.commerce y buscadores. (Amazon, 1994)

Llegamos Web 1.0 (html, portals)

-Poca actualización de contenidos

-Sin colaboración

-Poca interacción con usuarios

1999-2004, primeras redes sociales colaborativas (Blogger, Wikipedia, Facebook, LinkedIn)

Aparece web 2.0

-Web colaborativa

-Usuarios productores de contenido

-Aumenta la interacción

-Estimula y aprovecha la inteligencia colectiva

-Sitios en constante crecimientos y transformación -> Marketing contenido hipersegmentación

2007, lanzamiento Iphone (Masificación Smpartphones)

Tenemos web 3.0

Bases de datos, web semántica i inteligencia artificial, comportamiento del usuario, diseño responsive, smpart app’s están en la web multimedia.

-Inteligencia artificial, es decir, las páginas adaptan la información según el usuario.

El mayor problema no es que los niños utilicen los móviles, sino el uso que le dan.

Todo negocio parte de una idea. Si tienes una idea, debes actuar pequeño, pensar en grande y fallar a bajo coste.

“I haven’t failed. I’ve just found 10,000 ways that won’t work”- Thomas Edison

E-mail como herramienta de negocio, por lo tanto no es necesario un lugar físico de trabajo.

También disponemos de Co-work/ Cafeterías con Wifi para realizar esa tarea.

A continuación, podemos hacer una investigación de mercado (Utilizando SurveyMonkey, Google, Twitter, Facebook), para saber si la idea va a prosperar.

Ventas y Marketing

Ejemplo comida orgánica (sitio web, no físico)

-Empoderado-Hiperconectado-Multitask-No ven comerciales de TV-Correos SPAM-Smartphones

Donde podemos conseguir un Financiamiento?

1.       Familia, amigos y tontos (3F)

2.       Crowfounding (Caine’s Arcade), Kickstarter es una plataforma (Baubax Jackets)(Mini Museum)

Para llevar a cabo la idea, tenemos todo a nuestro alcance gracias al móvil.

Ejemplo: crea tu empresa online, tu empresa en un dia

Netflix (1997), fundada por venganza. (Reed Hastings y Marc Randolph)

TICS ayudan al emprendimiento juvenil

-Permite probar gratis y rápido

-Demoratizan el acceso a la información

-Facilitan el contacto con clientes potenciales alrededor del mundo

-Se logran realizar proyectos que los usuarios quieren a través de crowfounding

“O te dedicas tu sueño o te van a contratar para que te dediques al sueño de otro”.